Transports i equipaments

Al barri de Sagrada Família hi ha més de52.000 persones. A la seva disposició, dues línies de metro i una parada (Sagrada Família), que connecta amb qualsevol línia de Barcelona i que es veu reforçada per la xarxa d'autobusos que passen pel barri (amb una trentena de parades) i, fins i tot, amb un servei nocturn d'autobusos molt potent

Així, moure’s en transport públic no resulta problemàtic. Però sí que es tracta d'un servei deficient, posat en relació al nombre ciutadans i al territori que abasta. Això és encara més evident quan veiem que el parc de vehicles censat a la Sagrada Família comptabilitza un total de més de 27.000 vehicles individuals, entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.

Centres educatius

De les més de 52.000 persones de la Sagrada Família , al voltant de 10.000 tenen entre 0 i 24 anys. Tot i així, no hi ha ni un sol centre d'ensenyament públic o privat capaç d'impartir els estudis Batxillerat, només un privat dóna classes de Secundària i l'únic institut públic que hi ha no passa de primària. Privats n'hi ha uns 6 o 7 i es dediquen només al sector infantil o a la primària.

Això vol dir que els joves de Sagrada Família no tenen possibilitat d'estudiar? Ni molt menys. La veritat és que hi ha una fluïdesa absoluta en la mobilitat interna de l'Eixample i, fins i tot, cap altres zones de Barcelona.

Serveis sanitaris

No hi ha, ni de bon tros, una oferta pública de barri en condicions (només l'Hospital Dos de Maig i un Centre de Salut Mental), sinó que l'accés a la sanitat pública, passa necessàriament per la mobilitat cap altres barris de l'Eixample o de Barcelona. Però si que hi ha una àmplia oferta de centres sanitaris privats, al voltant de 13.

Oci i esport

Ens trobem amb unes estructures ínfimes que no ajuden més que a fomentar la sortida dels i les joves cap altres llocs de Barcelona amb una oferta molt més àmplia. A la Sagrada Família hi ha un parell de poliesportius públics als quals podem sumar-hi una oferta més o menys distribuïda de taules de ping-pong o pistes esportives instal·lades en places o jardins i a l'aire lliure. En canvi, trobem 4 poliesportius privats (que evidentment, cobreixen una part de la demanda que l'estructura pública es veu incapaç d'absorbir).

Pel que fa l'oci, aquí si que veiem un barri envellit i sense ganes de moure's massa. Destaquen dos parells de casals de gent gran, però no hi ha cap casal de gent jove establert legalment. Només l'Ateneu Popular de l'Eixample (un Centre Social Ocupat que acull col·lectius joves de tot mena: culturals, socials, musicals, polítics, alimentaris, etc..) i els esplais del barri (el local dels quals està cedit pel capellà de la Sagrada Família ), es poden considerar espais de socialització juvenil (a més de l'oferta privada de bars, evidentment) i només l'Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família (que fins no fa més d'un anys no tenia ni local propi dins del barri i ara no té més de 50 m2 ) es pot considerar un espai de socialització adulta obert a tothom.